Sant Pol, banyada per la Mediterrània, esdevé avui un dels pobles
amb més atractiu de la costa del Maresme, per motius molt diversos: per
la seva gent, de caràcter obert i agradable; per les platges,
dibuixades per una mar que pentina la sorra neta i ben cuidada, que fan
que els qui les visiten puguin gaudir de llargues hores d’esbarjo,
bé prenent el sol o bé practicant diferent esports aquàtics. La vila
de Sant Pol, amb les cases esglaonades que segueixen les formes de les
muntanyes on s’asseuen, és un exemple clàssic del poble mediterrani.
Aquesta fesomia, juntament amb la gran oferta urbanística de què
disposa, provoca l’acostament i desperta l’interès de molta gent de
ciutats properes i de turistes que hi vénen a passar l’estiu.
Sant Pol ofereix diverses visites obligades al visitant. Pel que fa a
monuments destaca l’ermita de Sant Pau. Artísticament la part més
important del conjunt arquitectònic és una cambra romanogòtica del
segle VI que existeix sota l’ermita. Aquesta ermita es construí al
segle XI, però avui, de l’edifici original, tan sols en queda l’àbsis
i una de les finestres de la façana nord d’estil romànic.
També es pot visitar l’església parroquial de Sant Jaume, de finals
del segle XVI, d’estil gòtic tardà, la qual es construí adossada a
una torre de defensa, del segle XV, que passà a fer –i encara fa- les
funcions de campanar.
D’entre la variada obra arquitectònica modernista, la major part de
la qual és de l’arquitecte Ignasi Mas Morell, destaca l’edifici de
les Escoles, al carrer de Santa Clara. També són de Mas Morell les
cases modernistes del Dr. Roura, can Planiol i can Tió. És de visita
obligada també el Museu de Sant Pol, que posseeix obres de Ramon Casas,
Ramon Pichot, Joan Miró, Perejaume, etc.
El passeig de la Punta, el qual és, sens dubte, el millor mirador de la
platja i el mar de tota la comarca, construït entre els penya-segats i
el mar com en plena Costa Brava. També es pot gaudir de l’ample Parc
del Litoral, a ponent de la població, autèntic delta de la riera de
Vallalta, la qual recull bona part de l’aigua de la Serra del Motnegre.
Tocant al Parc Litoral hi ha la masia de Can Villà, el mas català més
pròxim al mar, construït entre els segles XVI i XVII. Conserva un
finestral d’estil gòtic.
La gastronomia, que reflecteix d’una manera ben fidel la dieta
mediterrània, es veu millorada per l’extens ventall de productes autòctons.
I per acabar un deliciós àpat, no cal dir-ho: les postres, maduixes de
Sant Pol.
|
